Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon. Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis. Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i col·laborà en publicacions mèdiques estrangeres. El 1908 guanyà el premi Garí. Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre (1911), Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica (1926), etc. El seu fill, Francesc Serrallach i Julià (Barcelona 1899—1986), també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La diuresis y los diuréticos, i s’especialitzà en cirurgia de la pròstata.