Els narcòtics són depressors de l’activitat del sistema nerviós que indueixen al son, alhora que creen hàbit. Hom pot classificar-los en tres grans grups: drogues naturals, alcaloides procedents de productes naturals i llurs derivats, i narcòtics sintètics, entre els quals cal considerar els analgèsics de síntesi, amb capacitat de produir hàbit. La venda de narcòtics és sotmesa a una legislació especial, per tal de protegir el ciutadà de la possible formació d’hàbit. Segons llur ús, els principals narcòtics són l’haixix, la morfina, l’opi, l’heroïna i la cocaïna. El període dels narcòtics sintètics començà a Alemanya el 1939 amb la síntesi de la petidina, anomenada meperidina als EUA. El segon narcòtic sintetitzat fou la metadona. Hom ha aconseguit de sintetitzar tot un seguit de derivats d’aquests dos composts, canviant els grups de substituents. Tot i no tenir cap semblança estructural amb la morfina, els nous composts són emprats com a analgèsics i com a substitutius de la morfina en el guariment de les toxicomanies.
m
adj
Farmàcia