Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.
Així, per exemple, en català, el fonema /e/, realitzat normalment com a no nasal (sec [sék]; pèl [pél]), es nasalitza en contacte amb nasal, sobretot anterior: net [n&~eo;t]; nen [n&~eo;n].