Treballà al Dominion Bureau of Statistics d’Ottawa (1936-59). Es doctorà a la Universitat de Chicago l’any 1952. Fou professor a les universitats de Toronto (1959-63), Chicago (1963-68), Califòrnia a Berkeley (1968-72), Harvard, Cambridge (des del 1972), Ohio i Columbus (des del 1981), on fou professor emèrit. President de la Population Association of America (1970-71), dirigí l’International Institute for Applied Systems Analysis, a Àustria (1984-93). Rebé títols honorífics de diversos països i fou llorejat per la IUSSP (International Union for the Scientific Study of Population) el 1997, després de 48 anys de col·laboració. Destacà en el desenvolupament d’eines estadístiques d’anàlisi i alguns dels seus llibres es fan servir com a manuals universitaris (Introduction to the Mathematics of Population, 1971; Applied Mathematical Demography, 1977). Fou el responsable de la metodologia emprada per les Nacions Unides en les seves projeccions demogràfiques (Prospects of Population: Methodology and Assumptions, 1977). El contingut de les seves investigacions és molt divers, i abasta els determinants del descens de la fecunditat, l’impacte mediambiental del creixement i les conseqüències socials de l’envelliment demogràfic.