natura

f
Filosofia

Principi constitutiu d’una cosa, allò en què consisteix el fons d’un ésser.

Equivalent a l'essència entesa en sentit físic, el concepte de natura era contraposat en Plató al de convenció. Així, hom ha diferenciat el que és per natura del que és per convenció, és a dir, d’allò que és determinat segons un propòsit humà. Aquesta diferenciació és present, per exemple, en les discussions sobre si el llenguatge, els noms, les lleis de la societat o la constitució d’una comunitat són quelcom natural o bé solament convencional.