La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata, expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims
f
Filosofia