natura morta

f
Art

Natura morta, pintura holandesa del segle XVII

© Corel Professional Photos

Gènere pictòric que té com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole: fruita, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc.

Com a gènere autònom, cal trobar-ne l’origen en el gòtic tardà i en l’inici del Renaixement. Des de la segona meitat del s. XVI fou més i més conreat i adquirí una importància que arriba fins avui. Un moment de gran florida de la natura morta fou el s. XVII (J.Sánchez Cotán, F.Zurbarán i D.Velázquez a la península Ibèrica; Caravaggio a Itàlia; F.Snyders i P.P.Rubens a Flandes; Rembrandt a Holanda). També en pintaren J.B.Chardin, L.Meléndez, F.Goya, V.van Gogh, P.Cézanne i E.Manel, entre altres. És tema molt important per a diferents corrents pictòrics del s. XX: cubisme, surrealisme, hiperrealisme.