Pròpiament inexistent (l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda), la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació (o de l'ésser) i l’ordre salvífic (o de la gràcia) i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència.
f
Cristianisme