El tractament per mitjà de la cirurgia i els fàrmacs és exclòs d’aquest sistema mèdic. Cal cercar l’origen del naturisme en les tècniques dels antics herbolaris i en les pràctiques de la medicina popular. Actualment s’han revitalitzat en nombrosos indrets d’Europa els principis que informen el naturisme; així, hom pot constatar el desenvolupament de tècniques terapèutiques directament vinculades als elements naturals, com la talassoteràpia, la hidroteràpia i la fitoteràpia, i a determinats models de comportament vital, com el vegetarianisme i el nudisme.
Als Països Catalans hi hagué des dels primers anys del s. XX un cert “naturisme mercantilista”, molt centrat en el vegetarianisme, els sistemes mèdics de guariment natural i la propaganda de determinats productes alimentaris (com els Kneipp). És, en aquest sentit, representativa l’Associació Natura (1911), creada entorn de l’establiment de la casa Jaume Santiveri i dels doctors Francesc Daltabuit i R.Comet i Fargas, la qual, amb el suport de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, edità les revistes Credo Naturalista i Natura i disposà del solàrium Sanatorium Natura. Posteriorment assolí una àmplia audiència l’Escola Naturotrofològica. Enfront d’aquest naturisme, el naturisme filosòfic individualista, sembla que influït per l’obra de l’alemany Brandt, fou propagat especialment per grups relacionats amb l’anarquisme, com el creat a València entorn de la revista Helios (1915) i del seu director, Joan Garcia i Giner, o entorn de Josep Elizalde i les revistes Ética i Iniciales, de Barcelona, que agrupà propagandistes coneguts, com Isaac Puente, Antònia Maymón i Frederica Montseny. Altres publicacions foren Álbum Naturista i Pentalfa, de Barcelona, i Naturismo Eutrofológico (1932-36) i El Naturista, de València. L’Ateneu Naturista Eclèctic (1926) impulsà una Federació Naturista Catalana (1928), que agrupà societats vegetarianes i grups naturistes de Barcelona, Terrassa, Igualada, Manresa i Manlleu. D’altra banda, la seva secció excursionista (Sol i Vida) tingué una estreta relació amb La Revista Blanca i assolí una forta representativitat com una de les tendències de l’anarquisme. També dedicaren una atenció especial a aquests temes les revistes Generación Consciente i Estudios, de València.