Situació i presentació
El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona. Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral, ja que prenia el nom del nucli principal del municipi. L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi instal·lessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom. L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’alou anomenat Nabares. Una butlla del papa Sergi IV torna a parlar de l’alou Nabars i la riera de Navarons. Una explicació, massa ingènua, de l’etimologia del topònim Navars diu que ve de l’expressió “anar a baix”. De fet, sembla que el nom és d’origen preromà, segurament bascoide.
És drenat a llevant pel Llobregat, que li fa de frontera amb el municipi veí de Gaià; pel cantó de ponent el terme ultrapassa el Cardener i s’enfila per la serra de les Garrigues, on assoleix la màxima altitud: el puig de Comabella (664 m). L’extens territori és solcat per les rieres de Valldeperes, d’Hortons, de Tordell (o de Sant Cugat), afluents de l’esquerra del Cardener, i la riera del Mujal, tributària per la dreta del Llobregat. La serra de Castelladral constitueix el sistema central del terme i també la cota més alta (711 m).
El municipi comprèn, a més del poble de Navars, cap administratiu, els pobles de Castelladral, de Sant Cugat del Racó (o Salou) i de Sant Salvador de Torroella, la Colònia del Palà de Torroella (o el Palà Vell) i els veïnats i llogarets de Can Flautes, el Mujal, la Rata i Valldeperes. Fins l’any 2000, quan se segregà, Valls de Torroella (o, antigament, la Colònia Valls o Colònia Valls de Torroella o el Palà Nou) formava part del municipi i era compartida amb el terme de Sant Mateu de Bages.
Travessa el terme, en direcció S-N, pel sector de llevant la carretera C-16, que uneix Manresa amb Berga, mentre que per ponent, i en direcció S-NW, ho fa la carretera C-55 de Manresa a Solsona. Carreteres locals uneixen el nucli de Navars amb Viver (Berguedà) i Castelladral amb Súria.
La població i l’economia
La població (navassencs) i el poblament mostren un ritme demogràfic molt diferent. Mentre que els nuclis riberencs, nascuts com a conseqüència de l’aprofitament industrial dels rius al final del segle XIX, han experimentat un creixement extraordinari, els pobles i els masos de l’interfluvi muntanyós són un exemple de despoblament continu. Només resten algunes famílies de propietaris rurals, mentre que les masoveries han quedat pràcticament desertes. Tanmateix, la població del municipi ha anat augmentant, tal com indiquen els censos del 1991 i el 1996, amb 5.538 h i 5.812 h, respectivament. El 2005 tenia 5.731 h.
El terme és ocupat majoritàriament per boscos, brolles, pinedes de pi blanc i de pinassa que progressivament han anat colonitzant les vinyes que hom abandonà al final del segle XIX. Les pagesies han basat llur economia en l’explotació agropecuària. Allò que en altres temps foren tines i cellers, exigits per la intensa producció vitícola, ara són corts, sitges i estables per al bestiar. Els principals conreus són el blat, l’ordi, el blat de moro i la vinya. Durant la dècada del 1980 es va estendre la ramaderia, sobretot la cria de porcs.
La principal base econòmica del terme és la indústria, principalment tèxtil, malgrat els successius tancaments. Durant els primers 30 anys del segle XX, el poble inicià la seva etapa industrial. Una de les primeres fàbriques tèxtils que s’instal·là al municipi al final del segle XIX fou la de la família Forcada, que el 1918 prengué el nom de Filatures Forcada. L’empresa, que fou la impulsora de l’arribada de subministrament de l’enllumenat elèctric i d’aigua potable al terme, tancà a la meitat de la dècada del 1990. Una segona empresa tèxtil fou la que el 1922 establí Marià Graells, amb el nom de Fàbrica Nova, que el 1930 passà a mans dels germans Vidal i funcionà com a empresa dependent de la colònia Cal Vidal de Puig-reig fins l’any 1968. Altres fàbriques foren la Colònia del Palà Vell i del Palà Nou, ambdues tancades, o Mas Molas. Hi ha un polígon industrial.
A Navars se celebra mercat setmanal. Des del 1981 el Cercle Artístic de Navàs organitza al voltant del tercer diumenge d’octubre la Fira de Tardor, on destaca la fira d’artesania. Té molta més tradició, però, la fira agrícola de Primavera, que se celebra al poble, des del 1932, el segon diumenge després de Pasqua.
El poble de Navars
El nucli urbà del poble de Navars (681 m; 5.386 h el 2001) és situat a l’extrem oriental del terme municipal, en un replà a la dreta del Llobregat. Malgrat que el lloc és documentat des del segle X, al final del segle XIX no era més que un petit barri (hi havia només sis cases) del municipi rural de Castelladral. La seva expansió fou fruit de la industrialització progressiva i continuada, a excepció d’una dècada d’estancament entre el 1940 i el 1950. El creixement més important es donà entre el 1960 i el 1970, dècada en què la població augmentà gairebé en 1.000 h a un ritme del 2,15% anual.
Les poques cases del Navars primitiu pertanyien a la feligresia de Sant Genís de Masadella, església situada en un turó al N del poble, sufragània del Mujal. L’any 1897 fou beneïda la primera església de Navars amb caràcter de tinença parroquial. El 1906 era erigida en parròquia independent sota l’advocació de la Sagrada Família i sant Genís, antic patró del veïnat. La vella parròquia matriu de Santa Creu del Mujal quedà reduïda a tinença de Navars. El temple fou construït segons projecte del claretià Josep M. Forcada i Sors, i ampliat poc després de la guerra civil de 1936-39.
Hom celebra la festa major en honor a sant Genís el diumenge més proper al 25 d’agost; és tradicional d’aquesta festa el ball de cascavells. Pel novembre se celebra el Concurs Nacional de Cinema Amateur i de Vídeo, i al desembre es fa la festa de la Puríssima, amb la tradicional enlairada de globus amb una felicitació a la Mare de Déu, un pessebre vivent i un concurs de pessebres.
Altres indrets del terme
Sobre el Cardener, a uns 25 km del cap de municipi, hi ha la Colònia el Palà de Torroella o el Palà Vell i el poble de Sant Salvador de Torroella. Castelladral és l’antic cap de municipi i és documentat des de l’any 941. El llogaret del Mujal és situat a l’esquerra de la riera del mateix nom i Valldeperes és situada al NW del terme. En el municipi hi ha diverses esglésies: Sant Cugat del Racó, les Esglésies, les ruïnes de Sant Pere de les Cigales, a tocar del camí que mena al Mas Alzina, la qual ja apareix documentada l’any 1293; l’església de Sant Genís de Masadella, situada a prop del Mas Massadella, documentada l’any 1293; Santa Creu del Mujal, esmentada l’any 1239 i situada a l’esquerra de la riera del Mujal, i Santa Magdalena de Puig-roig, propera al Mas Puig-roig i esmentada l’any 1063.
Hom constata també un bon nombre de necròpolis i restes de poblament antic, com ara les tombes de Sant Pere de les Cigales, situades a tocar de l’església; la tomba de Vilamorós; la necròpoli del Collet de les Caixes, a prop dels masos de Cal Perejoan i Cal Sant, prop de l’església de Santa Fe de Valldeperes; la necròpoli de la Vinya de Cal Mas; la necròpoli de Cal Garrifes i la de la Vinya del Guitarra, a tocar de l’anterior.