.jpg)
El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau, ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit. Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia (o megalítica), té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen probablement a dues onades de pobles diferents, ètnicament o, només, temporalment parlant, que foren els constructors dels naviformes molt anteriors als talaiots.
Funcionalment, aquest tipus de construcció que ens ocupa havia estat considerat fins fa poc només de finalitat funerària, a través de les investigacions a Menorca; i, en efecte, sembla que aquesta fou la finalitat bàsica durant el primer mil·lenni aC. Però les excavacions recents, primer a Mallorca i després a Menorca, demostren que originàriament, durant el segon mil·lenni, existiren navetes en funció de casa, d’habitació (per a les quals hom ha proposat el nom de naviformes o navetiformes). Exemples d’aquesta mena són les navetes de Son Oms i Canyamel, a Mallorca, i de Clariana, a Menorca. Algunes vegades hi ha diverses navetes adossades (fins a tres o quatre) o poblats formats per moltes cases en forma de naveta, com el de Boquer, damunt el port de Pollença.
La fase de la construcció de navetes amb finalitat funerària fou més tardana (el primer mil·lenni aC) i sembla —de moment— exclusiva de Menorca, on devien ser hereves dels sepulcres megalítics o dòlmens, i presentaven una distribució interna que recorda la dels “sepulcres de corredor”, amb una petita porta quadrangular, un passadís i una cambra. La porta s’obre a la façana, que “nàuticament” seria la “popa” del vaixell i que sovint resulta lleugerament còncava, i dóna pas a un corredor que de vegades presenta una xemeneia just al davant de la llosa perforada que dóna pas a la cambra. Aquesta última és normalment allargada i, en ocasions, disposa d’un pis al qual s’accedia per la xemeneia esmentada. Sembla que la planta baixa era utilitzada per als enterraments primaris, mentre que el pis era una ossera. Estructuralment, una lleugera inclinació de les parets cap a l’interior (el que s’anomena una “aproximació de filades”) era la que permetia la col·locació de les grans lloses que feien de sostre, o de sostre i de terra de la planta i el pis, respectivament.
Tipològicament, i deixant de banda les “d’habitació”, es distingeixen dos grups diferenciats de navetes, que probablement corresponen a dues etapes evolutives diferents: les anomenades de tipus intermedi i les de planta allargada.