Nâzim Hikmet Ran

(Tessalònica, 20 de gener de 1902 — Moscou, 3 de juny de 1963)

Poeta turc.

Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou (1921), on prengué part en l’acció del grup futurista. Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra. La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys. Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat (1950), però, s’hagué d’exiliar. Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa. Pels seus contactes amb el futurisme rus, adquirí el gust per l’actualitat i per l’audàcia en el contingut i en la forma. En els seus poemes —testimoniatge de la història passada i actual del seu poble— sabé recollir tota la riquesa de la llengua turca i, mesclant moments d’agitació i de fervor, s’expressà sovint amb versos lliures amarats de saviesa popular. La seva vida i la seva obra estigueren sempre al servei del poder revolucionari: en ell, poesia i acció formen un tot indivisible. Ultra la publicació dels seus Poemes (1951) i d’altres obres, també deixà teatre.