La capital és Lincoln. Estès per la part central de les Grans Planes, constitueix una plana ondulada inclinada d’W a E. El clima és continental sec i presenta una forta oscil·lació tèrmica; la pluviositat és de 500 mm, i va disminuint cap a les regions àrides de l’W. És travessat pels afluents de la dreta del Missouri (el més important és el Platte), el qual voreja l’estat pel NE i l’E. Vegetació estèpica. La població, pràcticament estancada des dels anys seixanta, presenta una densitat molt baixa (8,2 h/km 2 el 1995); els nuclis de població són principalment Lincoln i Omaha, mercats agrícoles a la vall del Missouri, a l’E, i úniques ciutats amb més de 100 000 h. Regió agrícola molt important, els seus productes principals són el blat de moro, la melca, el sègol, les patates, la civada i la bleda-rave. Té ramaderia de bovins. Indústria conservera, química i siderometal·lúrgica. Hi ha petroli i gas natural, però hi tenen poca importància econòmica. Habitat per tribus pawnis, omahes, cheyennes , etc, el territori fou travessat, infructuosament, per Francisco Vázquez Coronado el 1541. Això no obstant, la zona caigué sota la influència dels francesos de la Louisiana, que l’exploraren i el 1803 la vengueren als EUA. Acabada d’explorar per viatgers nord-americans, hi fou establert un pròsper comerç ramader i de pells i el 1854 assolí l’estatut de territori, juntament amb Kansas. La construcció del ferrocarril impulsà l’economia, i el 1867 esdevingué el trenta-setè estat de la Unió i abolí l’esclavitud. El Populist Party fou desplaçat per republicans i demòcrates cap al 1900. Des del 1937 és l’únic estat de la Unió amb un parlament unicameral.
Vista de les praderies de Nebraska, prop de la ciutat de Scottsbluff
© Corel Professional Photos