nebulosa

f
Astronomia

Nebulosa Roseta

© Corel

Condensació de matèria interestel·lar en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.

Fins al començament del s. XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestel·lar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant. Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions. Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable. El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el valor màxim conegut de 30 parsecs. Hom suposa que moltes nebuloses es troben a distàncies del sistema solar d’alguns centenars de parsecs i que llur massa, en la majoria dels casos, varia entre una i deu masses solars. D’altra banda, hom observa que les nebuloses presenten moviments d’expansió i moviments interns i que, a més a més, es desplacen amb una velocitat d’uns 20 km/s. Hom acostuma a classificar les nebuloses en brillants i en fosques. Les nebuloses brillants tenen l’aspecte de núvols més o menys lluminosos, i sempre hi ha estels a llur interior o bé a llurs proximitats. La lluminositat d’una nebulosa brillant pot provenir de la simple reflexió en la nebulosa de la llum dels dits estels ( nebulosa de reflexió ), i també pot provenir de la desexcitació dels àtoms i les molècules de la nebulosa excitats per les radiacions dels esmentats estels ( nebulosa d’emissió ). De fet, no hi ha gaires nebuloses brillants que puguin ésser classificades rigorosament dintre d’un tipus o de l’altre, puix que gairebé totes presenten alhora tots dos processos (reflexió i emissió). Un tipus particular de nebuloses brillants són les nebuloses planetàries , anomenades així perquè, vistes amb els telescopis antics, de poca potència, presenten un aspecte semblant al dels planetes. Les nebuloses planetàries, entre les quals hom ha situat clàssicament la famosa nebulosa del Cranc, són anomenades també, a vegades, nebuloses anulars , i hom tendeix a admetre que són les capes externes d’un estel gegant vermell que n'han estat expulsades. Finalment, les nebuloses fosques són aquelles que es troben lluny de qualsevol estel, i, per tant, no reben cap radiació lluminosa prou potent que pugui provocar reflexió o emissió. Aquestes nebuloses, que es manifesten com a regions fosques del firmament, desproveïdes d’estels, no deixen passar la llum dels estels llunyans situats al darrere.