Donada una proposició p, la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p, tilde; p, p, és definida per la taula de veritat:
Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p (x), la funció ¬ p (x) defineix el conjunt complementari. La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a ∈ A, M ⊂ N, x = y, és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent: a ∉ A, M ⊄ N, x ≠ y. La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la amb molt de compte. Exemple:¬ (∀ x ∈ A ·(p (x))) equival a (∃ x ∈ A) (¬ p (x)).