Donada una proposició p
, la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p
, tilde; p
, p,
és definida per la taula de veritat:
Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p
( x
), la funció ¬ p
( x
) defineix el conjunt complementari. La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a
∈ A, M
⊂ N, x
= y,
és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent: a
∉ A, M
⊄ N, x
≠ y
. La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la amb molt de compte. Exemple:¬(∀ x
∈ A
·( p
( x
))equival a (∃ x
∈ A
) (¬ p
( x
)).