Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s. XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana. Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica. Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s. XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos. Els monarques solien protegir o, si més no, tolerar els negrers i fins i tot venien llicències (asientos a Castella). Després d’una etapa d’expansió als s. XVII i XVIII, l’abolició del tràfic d’esclaus al s. XIX suprimí els negrers, però certes pràctiques negreres subsistiren tant a l’Àfrica com a Amèrica.
f
m
Història