Estudià a les universitats de Nova York i Denver mentre servia a la reserva durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment escriví guions de ràdio i televisió per a la productora Warner Bros. El 1961 estrenà la primera comèdia, Come Blow Your Horn. El seu primer gran èxit a Broadway, on estrenà pràcticament tota la seva producció, fou Barefoot in the Park (1963, versió cinematogràfica de Gene Saks, 1967). Fou també la primera de les seves obres dirigida per Mike Nichols, un dels seus col·laboradors més habituals, i l’obra que projectà Robert Redford al teatre, i més tard al cinema. El 1965 estrenà el que seria el seu gran èxit mundial, The Odd Couple, comèdia guardonada amb el premi Tony (versions cinematogràfiques de Gene Saks, 1968 i Howard Deutch, 1998). Protagonitzada a Catalunya per Joan Pera i Paco Moran amb el títol de La extraña pareja, estigué en cartell a Barcelona ininterrompudament del 1994 al 2007. Altres obres destacades de la trentena que escriví són The Prisoner of the Second Avenue (1972); The Good Doctor (1973); Fools (1981); la trilogia formada per Brighton Beach Memoirs (1983), Biloxi Blues (1985, premi Tony) i Broadway Bound (1986), amb molts elements autobiogràfics del seu entorn jueu, del servei militar i de l’activitat teatral; Rumors (1988); Lost in Yonkers (1990, premis Tony i Pulitzer 1991), i The Dinner Party (2000), a més dels musicals Little Me (1962), Sweet Charity (1966), Promises, Promises (1968) i They’re Playing Our Song (1978). La seva obra, principalment en el gènere de la comèdia, exagera les contradiccions de la vida quotidiana per tal d’aconseguir un efecte còmic. Pels seus orígens i la seva gran projecció internacional ha estat comparat amb Woody Allen. Autor de molts dels guions de les adaptacions al cinema de les seves obres, n’escriví també d’originals, d’entre els quals The Goodbye Girl (1975, direcció de Herbert Ross), pel qual rebé un Globus d’Or.
Neil Simon
(CC0)