nékyia

*

f

Esoterisme

A la Grècia clàssica, sacrifici o ritual per mitjà del qual hom evocava les ombres dels morts amb la finalitat de descobrir les coses futures o ocultes.

Semblant a la nigromància, la nékyia passà a significar la descripció d’un veritable descens al regne dels morts. Així apareix al cant XI de l'Odissea, quan Ulisses davalla a l’Hades i parla amb les ombres dels capitosts grecs caiguts a Troia. La nékyia homèrica influí diversos artistes, que s’hi inspiraren per a plasmar el món de la ultratomba, i Virgili, en la composició del cant VI de l'Eneida.