Amb l’adveniment del nazisme sofrí persecució fins que aconseguí de refugiar-se a Suècia (1940). La seva obra poètica reflecteix l’estreta vinculació que sentia amb la tradició i el destí del poble jueu. Cal destacar els reculls In den Wohnungen des Todes (‘En les mansions de la Mort’, 1947), Ausgewählte Gedichte (‘Poemes escollits’, 1963) i Späte Gedichte (‘Poemes tardans’, 1965). Conreà també la prosa, com a Legenden und Erzählungen (‘Llegendes i narracions’, 1921) i el teatre, com al misteri Eli (1951) i als drames Zeichen im Sand (‘Signes sobre l’arena’, 1962) i Die Verzauberung (‘L’encantament’, 1970). El 1966 li fou atorgat el premi Nobel de Literatura.