Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi. El 1943 F.Trombe i F.Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl3, a 900°C, per l’acció del magnesi. El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares. Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri. El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el coure i el zinc o per desplaçament del clorur o el fluorur pel magnesi o el calci. El neodimi és atacat lentament per l’aigua freda i amb rapidesa per la calenta; els àcids el dissolen amb facilitat; forma aliatges, menys amb el molibdè i el tungstè, i es combina amb l’hidrogen i el nitrogen. Les sals presenten una hidròlisi feble. L’òxid, Nd2O3, és obtingut per calcinació de l’hidròxid, del nitrat o del carbonat. L’hidròxid, Nd(OH)3, es forma per l’acció de la sosa sobre les sals de neodimi. Les sals insolubles són el fluorur, el molibdat, el tungstat, el cromat, el ferricianur, el carbonat i l’oxalat. Hom coneix alguns complexos en els quals el neodimi té una coordinació de sis. És emprat per a preparar carbons d’arc, aliatges pirofòrics i mordents; és un component dels vidres òptics blaus. L’òxid és emprat com a catalitzador en l’oxidació de l’amoníac, i el salicilat, com a antisèptic.
Propietats físiques del neodimi
| nombre atòmic | 60 |
| pes atòmic | 144,21 |
| estructura electrònica | [Xe] 4f45d06s2 |
| estats d’oxidació | +3 |
| densitat | 7,00 g/ml |
| punt de fusió | 1 010ºC |
| punt d’ebullició | 3 127ºC |
| radi iònic (Np+3) | 0,995 Å |
| potencials d’ionització, en eV | I: 5,49 |
| II: 10,72 |