Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze (‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885), de Schuchardt, i Dei neogrammatici (1886), d’Ascoli; s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer. Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística. Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua.
f
adj
Lingüística i sociolingüística