Grups neonazis i neofeixistes intentaren (1950 i 1951) la creació d’una internacional, que no reeixí a causa de dissensions internes. El nucli principal neonazi es constituí a Alemanya amb la creació, el 1964, de la National Demokratische Partei Deutschlands. Cap a la darreria de la dècada dels anys setanta i ja als vuitanta, els grups d’inspiració neonazi guanyaren protagonisme, associats sobretot a la importància creixent d’esdeveniments esportius i musicals, i identificats amb joves marginals i d’una estètica molt determinada que incorporava l’estètica i els símbols de l’extrema dreta, com ara alguns dels skinheads (‘caps rapats’) a la Gran Bretanya a finals dels anys setanta, i que se significaren pels actes vandàlics i les agressions a immigrants i a homosexuals en diversos estats d’Europa Occidental, particularment a Alemanya on la frustració que generà la reunificació en part del jovent de l’antiga RDA es canalitzà d’aquesta manera, malgrat la prohibició i la persecució per part del govern alemany d’aquesta mena de d’organitzacions.Paral·lelament, la revifalla del neonazisme també estigué relacionada amb el reforçament de les teories revisionistes que des del 1948 -any de publicació del llibre de M.Bardèche Nuremberg ou la terre promise- han negat l’extermini dels jueus per part dels nazis. El 1974, l’anglès Richard E.Harwood escriví Did six million really die?, que apuntava aquesta mateixa tesi. Malgrat tot, aquests grups són força marginals i cal cercar l’herència nacionalsocialista i feixista - bé que d’una manera difusa i heterogènia - de més incidència en els partits d'ultradreta sorgits a finals dels anys vuitanta. Als EUA, els moviments neonazis estan relacionats amb les anomenades milícies, grups d’extrema dreta armats que han trobat en internet el millor mitjà per a explicar els seus principis.
m
Política