neoromanticisme

m
Literatura

En sentit ampli, reacció contra el naturalisme en la literatura europea contemporània, que renovà en part el Romanticisme.

És particularment important el conjunt de tendències que es desenvoluparen en la literatura alemanya del període 1900-20, encapçalat per H.von Hofmannsthal, S.George, R.M.Rilke, R.Huch, i O.zur Linde, entre d’altres. Per escapar de les exigències de la realitat quotidiana, l’escriptor es refugiava en el regne de la fantasia i fugia de tota idea política i social per consagrar-se al culte de la bellesa. Els neoromàntics sovint tenien una visió del Romanticisme a través del simbolisme.