neóteroi

*

m

pl

Literatura

Grup de poetes joves romans (Valeri Cató, Licini Calb, Furi Bibàcul, Elvi Cinna, Catul i d’altres) que imitaven els models alexandrins per tal d’introduir certes innovacions en la poesia llatina.

Poden ésser considerats els creadors de la lírica romana. Mostraren predilecció sobretot pels arguments mitològics (carmina docta) i per les fantasies (nugae). A partir d’ells, hom anomena neóteroi els poetes joves que, formant grup o escola, pretenen d’introduir innovacions en el llenguatge, en la forma o en el fons de l’expressió poètica.