nepta

Nepeta cataria (nc.), gatera

f
Botànica
Farmàcia

Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tiges tetràgones, de fulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espurnes purpúries, aplegades en inflorescències espiciformes.

Es troba espontània o naturalitzada a la vegetació ruderal d’una gran part d’Europa. És una planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mals de ventre, etc.