Neptú

Neptunus

Mosaic amb la representació de Neptú triomfant, al Museu del Bardo de Tunis

© Fototeca.cat

En l’antiga religió romana, déu de les aigües (sobretot de l’aigua corrent), després d’ésser identificat amb Posidó , al s IV aC, de la mar.

Sembla que el seu culte arribà a Roma originari de Tàrent. Honorat a l’urbs, les seves festes, les Neptunalia , se celebraven vers el 23 de juliol. A partir de l’any 3 dC, aquestes festes foren ampliades amb la celebració de jocs ( ludi Neptunalicii ), amb curses i naumàquies. Neptú fou representat, plàsticament, amb el tipus grec de Posidó. A Roma tingué diversos temples (al circ Flamini i al camp de Mart). És representat, en l’art i en l’heràldica, com un home nu, coronat a l’antiga, sostenint un trident i, sovint, una àncora, a cavall d’un dofí o assegut en una petxina bressolada per les ones.