L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa (Magendie, Fluorens). En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de S.Ramón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cel·lular cerebral (Brodmann, Von Economo) i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia. Hom pot afirmar el mateix de les modernes investigacions neurofisiològiques i bioquímiques i de la introducció de noves tècniques diagnòstiques, com l’EEG. Als Països Catalans destaca la creació, l’any 1882, a l’Hospital de la Santa Creu, del primer dispensari de la península Ibèrica d’aquesta especialitat, que fou dirigit per Lluís Barraquer i Roviralta, el qual formà una escola catalana de neurologia.
f
Medicina