neurona

neuròcit, neurona (es), neurone (en)
f
Biologia

Esquema de la neurona

© Fototeca.cat

Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.

És formada per un cos cel·lular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibril·les i un nucli. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona. La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos. Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents (que porten al sistema nerviós central els impulsos de l’exterior i del mateix organisme) i eferents (que transmeten les ordres del cervell als òrgans efectors, per exemple els músculs).