neutral

adj

Dret internacional

Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sia voluntàriament (Suècia) o per tractat (Àustria, 1955), a ser escenari d’hostilitats.

Algunes neutralitats han estat respectades d’una manera total (com la de la Ciutat del Vaticà), o parcial (com Andorra). Altres territoris neutrals, contràriament, no han estat respectats, com és ara el cas de Bèlgica, ocupada militarment pels alemanys en 1914-18.