El terme té un valor més aviat comercial, per tal com es tracta d’un moviment poc definible en termes estrictament musicals. Nogensmenys, la seva vinculació al moviment filosòfico-religiós del mateix nom permet extreure'n algunes analogies per a una caracterització sumària. Així, hom busca la creació d’una atmosfera d’introversió i placidesa a través de cadències pausades, el cromatisme dels sons i la senzillesa de la melodia. Pel que fa als seus origens, hom pot identificar en les peces elements del minimalisme, del jazz blanc, del folk, del rock més melòdic, de la música electrònica i de la música ètnica, tots els quals li donen el caire eminentment eclèctic, responsable en gran part del seu gran èxit comercial.
El 1976 hom constituí Windham Hill, primer segell discogràfic dedicat exclusivament a aquest tipus de música, alguns dels intèrprets més destacats del qual són el saxofonista Paul Winter, el japonès Kitaro, conreador de la música electrònica, el quartet de corda irlandès Nightnoise i, com a excepcions vocals, les cantants Calire Hamill i Enya. Hom sol també incloure en la new-age els compositors minimalistes Michael Nyman i Philip Glass i el pianista Wim Mertens.
A Catalunya, el duet Els Trobadors, format per M. Dolors Lafitte i Alfons Encinas enregistrà el 1992 el disc Et ades sera l’alba, amb textos, música i instruments dels segles Xll i Xlll, que pot inscriure's dins d’aquesta tendència.