Ngũgĩ wa Thiong’o

James Thiong’o Ngũgĩ
(Limuru, 5 de gener de 1938)

Ngũgĩ wa Thiong’o (2017)

Secretaría de Cultura Ciudad de México (CC BY-SA 2.0)

Escriptor kenyà en kikuiu i anglès.

Estudià literatura a les universitats de Kampala (Uganda) i Leeds (Anglaterra), on es graduà el 1963 i el 1964, respectivament. Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Nairobi, on fou cap del Departament de Literatura (1972-77). El 1967 es canvià el nom de l’anglès al kikuiu.

La seva primera novel·la, Weep Not, Child (1964), situada en la revolta del Mau-Mau, li donà una gran popularitat. En el mateix gènere posteriorment publicà The River Between (1965), entorn les diferències religioses, A Grain of Wheat (1967) i Petals of Blood (1977). L’any 1980 publicà la seva primera obra en kikuiu, la novel·la Caitaani Mutharaba-Ini (‘El dimoni en la creu’, 1980), a la qual seguiren Matigari ma Njiruungi (traduïda com ‘Matigari’, 1986) i Mũrogi wa Kagogo (‘El mag del corb’, 2004), obres centrades en la denúncia de les pràctiques corruptes i d’espoli de la població i l’autoritarisme de les elits africanes postcolonials, i de la pèrdua de les cultures pròpies per l’assimilació pretesament associada a la modernitat. Decidí exposar aquestes tendències en assaigs que obtingueren un fort ressò, molt especialment Decolonising the Mind. The Politics of Language in African Literature (1986). A banda, en el mateix gènere publicà Homecoming. Essays on African and Caribbean Literature, Culture, and Politics (1972), Writers in Politics. Essays (1981), Barrel of a Pen (1983), Mother, Sing For Me (1986), Moving the Centre. The Struggle for Cultural Freedom (1993), Penpoints, Gunpoints and Dreams. The Performance of Literature and Power in Post-Colonial Africa (1996), Something Torn and New. An African Renaissance (2009) i Globalectics. Theory and the Politics of Knowing (2012).

Personalitat incòmoda per a la dictadura de Daniel Arap Moi, estigué empresonat i hagué d’exiliar-se a la Gran Bretanya i als Estats Units, on fou professor visitant en diverses universitats i treballà per al comitè per a l’alliberament de presos polítics a Kenya. En tornar a Kenya (2004), ell i la seva dona foren greument agredits.

De la seva obra sobresurten també les obres teatrals The Black Hermit (1963), This Time Tomorrow (1970, conjunt de tres obres teatrals), The Trial of Dedan Kimathi (1976) i Ngaahika Ndeenda (‘Em casaré quan jo vulgui’, 1977), que motivà el seu empresonament, i els volums de memòries Detained. A Writer’s Prison Diary (1981), Dreams in a Time of War. A Childhood Memoir (2010), In the House of the Interpreter. A Memoir (2012) i Birth of a Dream Weaver. A Memoir of a Writer’s Awakening (2016).

Entre altres guardons, ha rebut el premi Lotus de literatura de l’Associació d’Escriptors Asiàtics i Africans (1973), el premi Park Kyong-ni (2016) i el Premi Internacional Catalunya (2019).