Orfe de mare i posteriorment de pare, des de catorze anys treballà en un taller d’automòbils, i paral·lelament seguí estudis nocturns de comptabilitat i tenidoria de llibres. Començà a escriure de molt jove en castellà i passà majoritàriament al català a la primera meitat de la dècada de 1950. Molt vinculat a les entitats socials i culturals del Poblenou, on sempre residí des que s’hi traslladà des de Terrassa en la infantesa, codirigí i col·laborà en la revista del barri Quatre Cantons (1963-69 i 1973-78) i publicà contes infantils a Cavall Fort.
La seva abundant producció dramàtica, que al final de la primera dècada del segle XXI comprenia més de cent trenta obres, la majoria de les quals estrenades i més de trenta publicades, s’inicià el 1962 amb l’estrena d’Anuncis econòmics. El 1966 fou publicada la seva primera obra, la comèdia Un marit per a la meva dona, a la qual seguí la publicació, entre d’altres, d’Un llarg i inacabat pelegrinatge (1973), Un dissabte gris i trist (1974, que rebé el premi Emili Vilanova l’any 1977, dels darrers Jocs Florals a l’exili, un al·legat contra l’execució de Salvador Puig i Antich), No tot són flors entre Roses i Clavells (1980), El marit de la Marina és mariner (1981), El personatge absent (1982), Si els morts poguéssim parlar (1987), Els meus marits m’enganyen (1989), Quintet d’amors (1994), On hi mengen dos, hi mengen tres (1991), Víctor, Victorí i Victorià (1998), Amnèsia i regalèssia (1999) i Al cap de 30 anys (2001). L’any 2008 s’estrenà El Pont.
Fou també autor d’obres de teatre infantil i juvenil, entre les quals cal esmentar La filla del carboner (1981), que l’any 1984 guanyà el primer premi de l’Associació Espanyola de Teatre Infantil i Juvenil, i El príncep i l’oreneta, estrenada el 1983, adaptació de El Príncep Feliç, d’Oscar Wilde, i de contes, un dels quals, Missatge al president, obtingué l’any 2001 el premi Manuel de Pedrolo de l’Ajuntament de Mataró. Publicà també els contes per a adults Dels Pirineus a l’Ebre (2007) i el llibre amb tres històries en format teatral Teatre antifranquista en temps de Franco (2014). L’any 2006 rebé la Medalla d’Honor de Barcelona i el 2007 el premi Arlequí de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.