Conreà molts gèneres, bé que tots d’una manera superficial: crítica, història, política, novel·la, filosofia, pedagogia, etc. Sovint reflecteix en els seus judicis un moralisme ressentit i sarcàstic. De la seva obra cal destacar el Dizionario estetico (1840), Bellezza e civiltà (1857) i dues obres filològiques, considerades com les millors de la seva producció: el Dizionario dei sinonimi (1830) i el Dizionario della lingua italiana (1858-79). Recollí, també, cants populars toscans, grecs i corsos.