Fundada el 316 aC per Antígon Monóftalmos amb el nom d'Antigonea, fou engrandida per Lisímac, que l’anomenà Nicea en recordança de la seva primera muller. Nus de comunicacions important a l’època romana, fou embellida i fortificada pels diversos emperadors. Solimà la conquerí el 1078; però, alliberada pels croats (1097), el 1204 passà a ésser seu de l'imperi de Nicea. De bon principi tingué un bell traçat arquitectònic i posseí esplèndids edificis públics (gimnàs, acròpolis, teatre, temples, basíliques i mercats) i oficials (palau imperial, renovat per Justinià). Seu episcopal, resten encara les ruïnes de la catedral de Santa Sofia (convertida en mesquita al segle XIV) i de l’església de la Dormició de la Mare de Déu, basílica de vers el segle VI, amb cúpula del tipus de la de Santa Sofia de Constantinoble. Les muralles, del segle V, amb més de dues-centes torres, constitueixen un dels exemplars més interessants de fortificacions bizantines.