Hom n'ignora l’origen i la formació. El 1262 és documentat a Pisa, on esculpí la trona del baptisteri, i entre el 1266 i el 1268 ho és a Siena, on féu la trona de la catedral en col·laboració amb el seu fill Giovanni i amb Arnolfo da Firenze, Donato i Lapo. Hom li atribueix el Davallament d’un dels timpans de la catedral de Lucca (~1259) i el projecte de l'Arca de sant Domènec a Bolonya (1264). Amb els seus deixebles, entre ells fra Guglielmo, féu també la Fontana Maggiore de Perusa (1278). El seu estil acusa en una primera època una forta influència del classicisme romà, probablement après a la cort de Frederic II, corrent que després connecta amb el naturalisme i la intensitat expressiva del gòtic francès.