Llicenciada en dret per la Universitat de Glasgow (1991), exercí en aquesta ciutat en 1997-99. Membre del Partit Nacional Escocès (SNP) des del 1986, el 1999 fou elegida per primer cop diputada al Parlament d’Escòcia, i encapçalà l’oposició del seu partit al govern en les matèries d’educació, sanitat i justícia. El 2004 ocupà la vicepresidència de l’SNP liderat per Alex Salmond. Després de les eleccions del 2007, en les quals els nacionalistes escocesos aconseguiren el govern, fou nomenada viceprimera ministra i secretària de Sanitat i Benestar, i, posteriorment, d’Infraestructures. El novembre del 2014 substituí Salmond a la presidència de l’SNP i com a primera ministra, després de la dimissió d’aquest arran del resultat negatiu en el referèndum sobre la independència d’Escòcia del 18 de setembre de 2014. Sturgeon liderà l’SNP en les eleccions del maig del 2016 al Parlament de Holyrood, en què aconseguí novament ser primera força, tot i perdre la majoria absoluta, i esdevingué novament primera ministra d’Escòcia al capdavant d’un govern en minoria. El 13 de març de 2017 anuncià la intenció de convocar un segon referèndum d’independència el 2018 o el 2019, que, tanmateix, posposà de manera indefinida el juny del 2017. En les eleccions del maig del 2021, al capdavant de l’SNP aconseguí 65 escons, un més que en els anteriors comicis. El febrer del 2023 dimití del càrrec de primera ministra per motius personals.
Nicola Sturgeon
© The Scottish Government