Membre de l’Oratori (1660), intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme. La seva primera obra, De la recherche de la vérité (1674-78), suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce (1680). Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat. Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió. Sostingué la teoria de la visió de les coses en Déu, segons la qual hom representa les idees com a relacions en la infinitat de Déu, i defensà la doctrina de les causes ocasionals (ocasionalisme), en contra de la doctrina aristotèlica de les causes eficients. Les obres principals són Méditations chrétiennes (1683), Traité de morale (1684), Entretiens sur la métaphysique et la religion (1688) i Traité de l’amour de Dieu (1697).