Estudià medicina i dret. Membre fundador del Partido Demócrata (1849), fou governador de Valladolid (1854-56) i participà en la rebel·lió del Cuartel de San Gil (1886). Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle (1868). Fou president de les Corts Constituents (1869-70 i 1872) i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I. Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals.