Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona. El 1841 fou destinat a Mesopotàmia, on fou prefecte de la missió (1846), delegat apostòlic provisional (1859), arquebisbe titular de Marcianòpolis (1866) i delegat apostòlic de Mesopotàmia, Armènia, el Kurdistan i Pèrsia. Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-1865), Lettre...au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. cappuccini in Mesopotamia.