Nicolau Cotoner i d’Olesa

(Palma, Mallorca, 1608 — Malta, 1680)

Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1663-80).

Havent ingressat a l’orde (1625), passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta (1644), i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont. El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre (1663), quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil. El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’invasió, que fou anomenada la Cotonera. Estrateg i diplomàtic, augmentà granment el prestigi de l’orde, sobretot a França, Venècia i Anglaterra. El 1674 fundà a Malta una escola d’anatomia i medicina, annexa a la Sacra Infermeria. Escriví, en italià, les constitucions i els estatuts de l’orde (1674).