Nicolau de Peralta i de Randazzo

(Sciacca, ? — Sicília, 1399)

Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem.

El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa. Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici. Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare. Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals. Com a premi de la seva col·laboració per dominar la revolta de Guillem Ramon de Montcada rebé el mateix any el càrrec de gran justicier, a més de la terra de Bivona, confiscada a Pere de Montcada. Es casà (1388) amb Isabella Chiaramonte e Ventimiglia, filla de l’almirall de Sicília Manfredo Chiaramonte, comte de Mòdica, que li aportà en dot el castell de Bivona. El succeí la seva filla Margarida.