Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio. La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells. A la seva primera època pertanyen l'Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu (Art Museum, Cambridge, Massachusetts), quatre taules de sants i àngels (Museu de Belles Arts, València) i Sant Dionís i Sant Nicolau (Museu de Xàtiva); a l’etapa d’influència de Paolo de San Leocadio, l'Anunciació (Museu Diocesà, València) i les dotze portes de sarja de l’orgue de la seu valenciana; i a l’etapa més personal, les Lamentacions a la mort de Crist (Santa Maria de Morella) i la seva obra mestra, la Mare de Déu de la Sapiència (capella de la Universitat de València), taula documentada (1515-16), de composició plenament renaixentista, malgrat alguns detalls encara goticistes.