Ingressà al convent de Mallorca (1326) i poc després anà a Barcelona, on es remarcà per la seva predicació. El rei Pere III el nomenà capellà reial (1340). En el capítol provincial de Lleida (1448) fou nomenat lector de teologia i destinat a l’estudi general de Barcelona, on es llicencià i es féu mestre en teologia (1349). Dirigí la fundació definitiva del convent dels monjos de Montision. El 1350 fou nomenat provincial d’orde del regne d’Aragó i inquisidor general. Es remarcà en la refutació i condemna de Francesc Batlle i en l’actuació contra els begards de València. El papa Innocenci IV el féu cardenal, amb el títol de Sant Sixt (1356) (tot i que és conegut per Cardenal d’Aragó), i des d’aleshores residí quasi sempre a Avinyó. Es conserven diverses obres manuscrites seves, en llatí, com un comentari sobre Sant Mateu, un registre de llibres de la cambra apostòlica, notes sobre l’orde dominicà o unes actes sobre la seva tasca d’inquisidor. Anselm Turmeda parla d’ell a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques.