En la seva joventut conreà el gallec, i el seu poema A Alborada (1828) és considerat el punt de partença del Rexurdimento literari gallec del s XIX. Hom li atribueix també un poema llarg en gallec: Egloga de Belmiro e Benigno, compost abans del 1832, any que Pastor Díaz es vinculà a la vida literària i política de Madrid. En castellà escriví una novel·la d’ambient gallec: De Villahermosa a la China (1858) i poemes com La mariposa negra, A la luna i A la muerte, d’un Romanticisme d’arrel germànica.