Estudià als Països Baixos i Dinamarca i treballà en la recerca immunològica als EUA. Dirigí la secció d’immunologia de l’OMS, a Ginebra, i fou professor a Ginebra, Pittsburgh, Frankfurt, l’Institut Pasteur de París i a l’Institut d’Immunologia de Basilea, d’on fou també director. Exposà la teoria de la selecció natural de la formació d’anticossos (1955), que permeté l’establiment de la teoria de la selecció clonal, i la de la xarxa o de l’encreuament del sistema immunitari. L’any 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb George J.Kohler i César Milstein.