Durant els seus anys de formació tingueren gran importància les classes a la Menuhin School de Londres i a la Juilliard School de Nova York, amb Dorothy Delay. Debutà com a solista el 1977 amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, dirigida per Riccardo Muti. Tres anys després tocà per primer cop amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i emprengué una brillant carrera de solista internacional, tot i que també ha manifestat interessos per músiques diferents de les del gran repertori clàssic i romàntic, com el jazz, el rock i el klezmer, que han trobat traducció en enregistraments discogràfics com el seu primer disc de jazz electrònic (Let Losse, 1987). La seva versió molt personal de Les quatre estacions, de Vivaldi, amb l’English Chamber Orchestra (1989), aconseguí que aquesta música fos veritablement popular arreu del món. Un altre gran èxit discogràfic fou el compacte titulat The Kennedy Experience (1999), amb obres de Jimi Hendrix i, més recentment, un enregistrament que és una de les sovintejades col·laboracions amb membres de l’Orquestra Filharmònica de Berlín per a interpretar música barroca: Vivaldi II (2004).