Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès (1924), del Comitè Central (1934) i del Politburó (1939) del PCUS.
Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS (1953). Al XX Congrés (1956) presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres. Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant.
Teoritzà la transició al comunisme amb l’estat i el partit “de tot el poble”. Tota aquesta política obrí una crisi general al moviment comunista internacional, especialment amb la ruptura amb la Xina Popular. Fou destituït de tots els càrrecs el 1964.