Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava (‘L’Autonomia’), que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi. Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica. President del govern (1891-92), a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I. Assassinat aquest (1903), s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat eslau als Balcans sota predomini serbi. Portà el país a les guerres balcàniques (1912-13) i a la Primera Guerra Mundial. El 1921 aconseguí l’aprovació d’una nova constitució que assegurava la supremacia de Sèrbia dins el nou estat iugoslau.