Col·laborà en la revista Sobremennik (‘El Contemporani’), dirigida per Černyševskij. El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris. De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits. Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més. Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa. Fou un dels qui marcaren el principi de les idees revolucionàries i progressistes russes al s. XIX.