Col·laborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia (1860). Anà a Madrid, on fundà (1865) un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra. Fou corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana (1866) i Francoprussiana (1870-71). Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios (1885), i novel·les: Balls-Park (1870), Presente y futuro (1897). El seu fill, Nil Fabra i Herrero (Madrid 1882 - 1923), també fou periodista i escriptor.